{"id":584,"date":"2024-10-07T16:10:16","date_gmt":"2024-10-07T14:10:16","guid":{"rendered":"https:\/\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/?p=584"},"modified":"2024-10-11T21:09:43","modified_gmt":"2024-10-11T19:09:43","slug":"aldrufeu-casas","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/2024\/10\/07\/aldrufeu-casas\/","title":{"rendered":"Joan Aldrufeu Casas"},"content":{"rendered":"

Tert\u00falia amb Joan Aldrufeu i Casas, viverista<\/strong><\/h1>
\"\"<\/figure>\n\n
\"\"<\/figure>\n\n
\"\"<\/figure><\/div><\/div><\/div>

Joan Aldrufeu Casa<\/strong>s \u00e9s un dels supervivents d\u2019una de les nissagues d\u2019horticultors i jardiners m\u00e9s importants del pa\u00eds. Des de 1946, any en que es fa c\u00e0rrec del negoci familiar, fins avui ha vist passar fins a quatre generacions dedicades a la Jardineria. A trav\u00e9s de la modernitzaci\u00f3 i l\u2019especialitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 va transformar el negoci familiar en una de les empreses capdavanteres del sector ornamental a Catalunya. Actualment compta amb una de les millors col\u00b7leccions de Pelargonium<\/em> del Principat. Fills i n\u00e9ts d\u2019en Joan Aldrufeu  segueixen la seva tradici\u00f3 familiar.<\/p>

Joaquim Aldrufeu Arguyol, el seu avi, va iniciar la seva activitat com horticultor el 1865 a Barcelona. Va ser el primer en hibridar roses al nostre pa\u00eds, i va obtenir una nova varietat: la rosa \u201cReina Maria Cristina\u201d, arribant a ser nomenat jardiner de la Casa Real. \u00c9s sens dubte, l\u2019 inici d\u2019una nissaga\u2026.<\/p>

-Jo del meu avi Joaquim de vegades no comprenc la tasca tant polifac\u00e8tica que feia per l\u2019\u00e8poca. Tenia \u201cdiplomes\u201d de moltes coses, de roses, geranis i, fins i tot, n\u2019hi ha un de patates. No s\u00e9 com s\u2019ho feia per aconseguir tantes varietats, i hibridar-les.<\/em><\/p>

\u00c9s curi\u00f3s veure les signatures dels \u201cdiplomes\u201d, on tamb\u00e9 surten personatges importants com, per exemple, en Frederic Tr\u00e8mols, de l\u2019Institut Agr\u00edcola Sant Isidre, l\u2019Artur Bofill, en Rafael Roig i Torres, tots ells agr\u00f2noms d\u2019una certa reputaci\u00f3, en una Barcelona on era molt freq\u00fcent organitzar concursos i exposicions de flors\u2026<\/em><\/p>

-Si.<\/p>

El seu avi va tenir dos fills que destaquen en Jardineria, en Miquel, el seu tiet, i en Joan, el seu pare. Del primer, el jardiner municipal, Miquel Aldrufeu i Gurgu\u00ed, cap de jardiners del Parc de Montju\u00efc en els anys 30, qu\u00e8 en sabem?<\/p>

-El meu tiet era considerat un home modern, en aquell temps. En comptes d\u2019anar a treballar a Can Coll a Barcelona, se\u2019n va anar a Anglaterra, on va aprendre l\u2019ofici. Pensava que valia m\u00e9s ser un gran mosso que un petit amo, a l\u2019inrev\u00e9s que el meu pare (Joan Aldrufeu i Gurgu\u00ed) . El tiet va treballar per l\u2019Ajuntament de Barcelona, a Parcs i Jardins. Despr\u00e9s de la guerra, ell feia la feina i Llu\u00eds Riudor (director de Parcs i Jardins, entre 1940 i 1968) les signava com arquitecte i paisatgista. Tenia estudis per\u00f2 no tenia cap t\u00edtol. Molta part del Jard\u00ed de Mar i Murtra de Blanes la va dissenyar ell.<\/em><\/p>

Miquel Aldrufeu<\/a> va ser tamb\u00e9 professor i l\u2019\u00e0nima de l\u2019Escola de Jardineria, al costat del seu director, l\u2019arquitecte i dissenyador de jardins Nicolau Maria Rubi\u00f3 i Tudur\u00ed\u2026<\/em><\/p>

A l\u2019Escola hi tenia orqu\u00eddies, que les considerava el seu tresor. De l\u2019esporga de palmeres -aleshores no es comercialitzava la fibra de coco- en feia un substrat per les orqu\u00eddies.<\/em><\/p>

Vost\u00e8 va anar tamb\u00e9 a aquesta Escola de Jardineria\u2026<\/p>

-El meu tiet em va dir: \u201cnano!, no cal que hi vagis. Al costat del teu pare i el que t\u2019ensenyi jo pots saber igual\u201d. Ara amb els anys veig que no \u00e9s igual. A l\u2019Escola t\u2019ensenyen un coneixement m\u00e9s global, a casa est\u00e0s a dintre d\u2019un cercle.<\/em><\/p>

Miquel Aldrufeu va ser tamb\u00e9 el mestre de Joan Pa\u00f1ella, bot\u00e0nic, cact\u00f2fil i professor de l\u2019Escola de Jardineria\u2026<\/p>

-Tenia sempre en Pa\u00f1ella a la boca. Me\u2019n recordo que deia: \u201chi ha cada totxo a l\u2019Escola, per\u00f2 n\u2019hi ha 3 o 4 que faran\u201d. Un d\u2019ells era en Viure de Cardedeu, l\u2019altre era els Batlle,<\/em> \u2026<\/p>

En col\u00b7laboraci\u00f3 amb Riudor i  Pa\u00f1ella, el seu deixeble, van publicar el 1947 el Cat\u00e1logo de las plantas cultivadas en los jardines municipales de Barcelona<\/em><\/strong>, just un any abans de morir\u2026<\/p>

-El meu tiet tenia arr\u00edtmies, i es va morir d\u2019un atac de cor.<\/em><\/p>

Miquel Aldrufeu es va casar amb la florista Maria Rif\u00e9 i Bofill, la seva tieta\u2026<\/p>

-La meva tieta tenia la parada de flors n\u00ba 11 de la Rambla de Barcelona, per\u00f2 es va quedar sense descend\u00e8ncia. Un fill, que tamb\u00e9 es deia Miquel, va morir en temps de guerra d\u2019un tifus. Els nebots d\u2019ella van seguir amb la parada, en un rac\u00f3 de la qual hi van posar una inscripci\u00f3 que hi deia: \u201cViuda de Miquel Aldrufeu\u201d.<\/em><\/p>

El seu pare, Joan Aldrufeu Gurgu\u00ed, segueix el cam\u00ed iniciat pel seu avi, consolidant l\u2019activitat en l\u2019horticultura ornamental.  Les circumst\u00e0ncies hist\u00f2riques l\u2019obliguen abandonar Barcelona i anar a Vilassar de Mar. Des de 1911 el Maresme ser\u00e0 seu i refer\u00e8ncia de la seva fam\u00edlia.  El seu pare treballava d\u2019aprenent amb Jaume Coll un jardiner important de Barcelona, on va aprendre l\u2019ofici,\u2026<\/p>

-Tota la fam\u00edlia era encara a Barcelona. El meu pare es va veure en cor d\u2019establir-se pel seu compte. Va veure un anunci al diari que es llogava una finca, la va anar a veure, i vam marxar tots en carro cap a Vilassar, amb els mobles i tot. Can Coll es desfeia i es va instal\u00b7lar a Vilassar de Mar (La S\u00e8nia del Rellotge, avui Museu de la Marina). Era arrendatari de la finca agr\u00edcola, on hi ten\u00edem els hivernacles de planta i flor, fins que el creixement urban\u00edstic de la zona ens va expulsar.<\/em><\/p>

Quin va ser el primer conreu a Vilassar?<\/p>

-Hi ha una foto de la primera sembrada a Vilassar\u2026El meu pare es va dedicar a comercialitzar la cabe\u00e7a de nard a tota Espanya. Com que la terra era verge, no estava explotada, els nards eren m\u00e9s alts que les persones.<\/em><\/p>

Quan s\u2019estableix pel seu compte, quin tipus de producci\u00f3 hi feia?<\/p>

-Feia de tot en aquell temps: rams de n\u00favia, corones, flor tallada, podava arbres fruiters i palmeres, jardins i, a m\u00e9s, conreava la terra. Ell deia que tot feia bullir l\u2019olla perqu\u00e8 dedicar-se a una sola cosa en aquell temps era impossible.<\/em><\/p>

L\u2019especialitzaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s moderna, va venir m\u00e9s tard\u2026.<\/p>

-Durant la postguerra, que va durar molts anys, tamb\u00e9 havia de fer de tot\u2026 Es va dedicar molt a hibridar crisantems i molta d\u00e0lia, per\u00f2 l\u2019especialitzaci\u00f3 no existia en aquella \u00e8poca.<\/em><\/p>

El seu pare fa de tot, des de podar una palmera fins a decoraci\u00f3 floral\u2026.<\/p>

-Tenia m\u00e0 per guarnir. Va guanyar tres anys seguits el primer premi, la copa gran, d\u2019exposici\u00f3 floral. La primera, per la inauguraci\u00f3 del sindicat de Vilassar.<\/em><\/p>

Tamb\u00e9 va publicar Las flores y su comercio<\/em><\/strong>, un llibret editat per la C\u00e1mara Oficial Agr\u00edcola, de Barcelona, on explica la situaci\u00f3 del comer\u00e7 de les flors al nostre pa\u00eds i a l\u2019estranger. Tamb\u00e9 tracta sobre les floristes de la Rambla de Barcelona\u2026.<\/p>

Amb  vost\u00e8 segueix la hist\u00f2ria familiar\u2026.<\/p>

-El meu pare estava una mica fotut, patia de l\u2019 estomac, i em trobo de cop amb tota una finca al davant, tots camps de cultiu de la fam\u00edlia. La finca era arrendada, no vam tenir la sort de\u2019 n Cabot\u2026<\/em><\/p>

I qu\u00e8 va fer?<\/p>

-Gr\u00e0cies al pare treballava mitja jornada a la Cambra Agr\u00e0ria i amb aquestes m\u2019ofereixen una beca per fer un curs de poda d\u2019arbres fruiters a l\u2019estaci\u00f3 agron\u00f2mica de Logronyo. Jo tenia 17 anys. Va ser una experi\u00e8ncia, la primera sortida. Despr\u00e9s em van oferir una altra beca i treure\u2019m el t\u00edtol d\u2019Expert Agr\u00edcola, a Caldes de Montbui, fins que torno a casa, per la mili\u2026.<\/em><\/p>

Com van viure la guerra?<\/p>

-Durant la guerra a casa hi havia bastants treballadors i, d\u2019aquells, uns quants volien col\u00b7lectivitzar la finca. El meu pare els hi va dir que fessin el que volguessin, que ell no era el propietari. \u201cA mi em deixeu tres quarteres, un trosset per viure, per fer l\u2019hortet, i vosaltres us ho repartiu com vulgueu\u201d. L\u2019amo de la casa estava amagat a Su\u00efssa.<\/em><\/p>

Despr\u00e9s de la guerra, quan es van tornar a fer c\u00e0rrec de la finca, que conreaven?<\/p>

-De tot una mica, per\u00f2 f\u00e8iem molta d\u00e0lia. Aleshores an\u00e0vem de bon mat\u00ed a vendre a la parada fixa que ten\u00edem a la Rambla, on s\u2019acostaven els turistes. Recordo que el transport no anava gaire b\u00e9 i a vegades t\u2019havies d\u2019aixecar a les 3 del mat\u00ed, anar a la Renfe, i carregar les paneres. A l\u2019Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a hi havia un senyor, que li deien Climent, que anava amb un carret\u00f3, empenyent les paneres cap amunt, pel carrer Fernando. Tamb\u00e9 recordo que an\u00e0vem amb el tiet Pere a vendre, al demat\u00ed,  farcells de nards a l\u2019engr\u00f2s a la Rambla fins que es va cansar i ens ho portava a nosaltres. El tiet, que era pag\u00e8s hi \u201cbrutejava una mica\u201d [jugava una mica brut], a dintre de les sis vares de nards, n\u2019hi posava dues de miserables. Aix\u00f2 ho feia tothom menys nosaltres, ens feia quedar malament\u2026 La Rambla, entre tramvies i camions descarregant era un garbuix de por, all\u00f2\u2026<\/em><\/p>

Despr\u00e9s van anar al Mercat Central de la flor, a Montju\u00efc que, a partir de la d\u00e8cada de 1970, va ser traslladat a Mercabarna\u2026<\/p>

-Ens van portar a l\u2019antic Mercat de la Flor de Barcelona, al carrer Lleida, i els que ja ten\u00edem una parada fixa ens van donar una parada m\u00e9s barata. Per\u00f2 ja no vaig voler anar a Mercabarna.<\/em><\/p>

Veiem com es comercialitza als anys 50 i d\u00e8cada dels 60, primer a la Rambla, despr\u00e9s al antic Mercat de la Flor de Barcelona, als 70 a Mercabarna i, finalment, el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Vilassar de Mar, a partir del 1983.<\/em><\/p>

A vost\u00e8 li van donar la medalla al m\u00e8rit agrari en reconeixement a tota una traject\u00f2ria\u2026<\/p>

-M\u2019ho van demanar els altres, no ho vaig demanar jo\u2026A mi m\u2019hagu\u00e9s agradat m\u00e9s dedicar-me a la jardineria, per\u00f2 com ten\u00edem tanta terra, em vaig dedicar a la producci\u00f3\u2026.Vaig veure que era incompatible fer viver i jardineria.<\/em><\/p>

D\u2019alguna manera vost\u00e8 i la seva generaci\u00f3 s\u00f3n els que comencen a fer l\u2019especialitzaci\u00f3 de l\u2019ofici\u2026<\/p>

-S\u00ed, jo tenia un peu a cada banda. He fet molta jardineria ef\u00edmera i muntatges florals amb hort\u00e8nsies, geranis, \u2026per fires com Jardinova, Expohogar i Expo-Garden, i guarniments pel Jard\u00ed Bot\u00e0nic, Costa Llovera, \u2026. Recordo una vegada que en una gran exposici\u00f3, quan vaig acabar, havia d\u2019anar a dinar i em vaig adormir i, en despertar, no hi havia res: va venir una tempesta i s\u2019ho va endur tot a mar, els testos per la carretera\u2026<\/em><\/p>

Vost\u00e8 ha creat moltes varietats noves, com per exemple, de pensaments, no?<\/p>

-Aleshores nom\u00e9s hi havia el clavell i la rosa, per\u00f2 les \u201cmatr\u00edcules\u201d, si no fas un seguiment, te les copien igualment. F\u00e8iem  molts esqueixos de la planta mare.<\/em><\/p>

La nissaga dels Aldrufeu<\/em><\/strong> no s\u2019acaba aqu\u00ed. La quarta generaci\u00f3, els seus fills, gaireb\u00e9 tots, es dediquen tamb\u00e9 al m\u00f3n de la jardineria, com alguns dels seus n\u00e9ts\u2026<\/p>

\u2013N\u2019hi han tres. L\u2019Anna \u00e9s la m\u00e9s moderna, fent producci\u00f3 in vitro de planta ornamental, arom\u00e0tica i arbustiva. La Montse \u00e9s la que em substitueix a mi, en la part que jo portava, i el meu fill Joan est\u00e0 a Palafolls. All\u00e0 hi t\u00e9 hivernacles especialitzats en geranis. Hi tinc nets que ja s\u00f3n jardiners.<\/em><\/p>

Tot i que hi han altres nissagues, com els Bordas<\/em><\/strong>, els Batlle<\/em><\/strong> i d\u2019altres, els Aldrufeu estan avui considerats la nissaga m\u00e9s gran de jardiners a Catalunya. De l\u2019extens arbre geneal\u00f2gic, on falta completar encara la quarta i cinquena generaci\u00f3, hi ha la branca del Domingo Aldrufeu i Arguyol<\/em><\/strong>, que van anar a Vene\u00e7uela. D\u2019un dels seus descendents, el mulato Vicen\u00e7 Aldrufeu i Coll<\/em><\/strong> (1976), es troba molta informaci\u00f3, publicitat i hist\u00f2ries diverses\u2026.Es veu que era molt ric, per\u00f2 no era gaire bon pagador. Recorda alguna an\u00e8cdota?<\/p>

-Un d\u2019aquells parents, no s\u00e9 si era en Vicen\u00e7, va comprar un terreny, del que li van donar molts diners, he sentit explicar a la fam\u00edlia. Va fer n\u00fameros: si gasto 10.000 pessetes l\u2019any, en tants anys, ja m\u2019haur\u00e9 mort i en tindr\u00e9 prou per viure. Amb aquestes va viure m\u00e9s anys que els diners que va fer, i no va pagar. Cansat, va agafar una pistola i es va su\u00efcidar, per\u00f2 no es va arribar a matar. Un cop curat el van jutjar per possessi\u00f3 d\u2019armes. Durant el judici li va agafar un atac de cor i es va morir davant el jurat.<\/em><\/p>

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tert\u00falia amb Joan Aldrufeu i Casas, viverista Joan Aldrufeu Casas \u00e9s un dels supervivents d\u2019una de les nissagues d\u2019horticultors i jardiners m\u00e9s importants del pa\u00eds. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":585,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"rank_math_lock_modified_date":false,"_uag_custom_page_level_css":"","_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","enabled":false},"version":2}},"categories":[13],"tags":[41],"class_list":["post-584","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultivador","tag-viverista"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?fit=320%2C217","uagb_featured_image_src":{"full":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?fit=320%2C217",320,217,false],"thumbnail":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?resize=150%2C150",150,150,true],"medium":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?fit=300%2C203",300,203,true],"medium_large":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?fit=320%2C217",320,217,true],"large":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?fit=320%2C217",320,217,true],"1536x1536":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?fit=320%2C217",320,217,true],"2048x2048":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?fit=320%2C217",320,217,true],"post-thumbnail":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?fit=320%2C217",320,217,true],"bravada-featured":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?resize=320%2C217",320,217,true],"bravada-featured-lp":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?resize=320%2C217",320,217,true],"bravada-featured-half":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?resize=320%2C217",320,217,true],"bravada-featured-third":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?resize=320%2C217",320,217,true],"bravada-lpbox-1":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?resize=285%2C217",285,217,true],"bravada-lpbox-2":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?resize=320%2C217",320,217,true],"woocommerce_thumbnail":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?resize=300%2C217",300,217,true],"woocommerce_single":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?fit=320%2C217",320,217,true],"woocommerce_gallery_thumbnail":["https:\/\/i0.wp.com\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/Joan-Aldrufeu-Casas1.jpg?resize=100%2C100",100,100,true]},"uagb_author_info":{"display_name":"Josep Joaquim","author_link":"http:\/\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/author\/josep\/"},"uagb_comment_info":0,"uagb_excerpt":"Tert\u00falia amb Joan Aldrufeu i Casas, viverista Joan Aldrufeu Casas \u00e9s un dels supervivents d\u2019una de les nissagues d\u2019horticultors i jardiners m\u00e9s importants del pa\u00eds. …","_links":{"self":[{"href":"http:\/\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/584","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=584"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/584\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":928,"href":"http:\/\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/584\/revisions\/928"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media\/585"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=584"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=584"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/inkorcursospruebas.com\/josep\/wordpress\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=584"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}